Albert Cuesta - Ulabox

El 9 de desembre passat el conegut periodista i bloguer català Albert Cuesta va esciure un tuit irònic sobre la sentència emesa per Tribunal Suprem on es dictamina que la cistella de Nadal és un dret adquirit pels treballadors. En aquest tuit, en el qual s’enllaçava la noticia del diari Levante, Cuesta feia veure la indefensió en la qual ens trobem, de manera molt habitual, els treballadors autònoms de l’Estat Espanyol. El tuit en qüestió és aquest:

Fins aquí tot correcte. El periodista emet una queixa amb sentit de l’humor i els seus seguidors la llegim amb un mig somriure o amb cara de mala llet, tan l’hi fa. Però resulta que entre aquests seguidors que té l’Albert Cuesta a Twitter (17.800 al seu perfil personal) hi ha algú que treballa de manera directa o indirecta a Ulabox, una empresa catalana dedicada a la venda online de productes de supermercat (l’antisúper, com es defineixen ells).

I és aquí on volem arribar, en el moment en el qual algú de comunicació d’Ulabox té una idea, una mica boja, i ha de decidir què fer. A partir d’aquí farem una mica de ciència-ficció ja que no vam tenir el plaer de ser presents en el procés real, però ens imaginem per on va anar. La comparteixo o no? Val la pena? Els agradarà? A Ulabox li aportarà alguna cosa de valor? VINGA VA! Ho dic. Total, a les agències de comunicació, de bajanades, en diem un munt al cap del dia (les grans idees sempre surten així). Si no agrada la idea es descarta i cap a una altra cosa, que de feina en tenim.

A la segona fase del procés algú rep la idea i la valora, tot responent les preguntes que s’ha plantejat qui ha tingut la idea. En aquest cas la resposta va ser positiva, a vistes del resultat final. Sí, val la pena plantejar-li al client la idea d’enviar-li al senyor Albert Cuesta un lot de Nadal. Què hi pot perdre Ulabox amb això? L’import econòmic del lot de Nadal no és gaire elevat i, en el cas que l’Albert Cuesta es faci ressò de l’acció a les xarxes socials, la repercussió pot ser molt bona. Som-hi doncs, li plantegem la idea.

I és en aquesta tercera fase on a Mirall digital ens traiem el barret, en el moment on Ulabox diu: Oi tant, envieu-li un lot al senyor Cuesta que se l’ha ben guanyat. Aquest pas, encara que pugui semblar anecdòtic, sobretot per l’import econòmic que pot suposar, diu molt de quin tipus de client, per una agència de comunicació, és Ulabox. Un client valent, que arrisca, i que valora molt el potencial de la comunicació ben feta. Sí, Ulabox no és una ONG ni regalarà un lot de Nadal a tots els autònoms de Catalunya, i l’objectiu final és una campanya de comunicació, per petita que sigui, que ajudi a augmentar el grau de coneixement de l’empresa i a millorar la percepció que se’n té per part del seu públic objectiu, però l’empresa, amb aquesta acció ha demostrat que té alguna cosa més que la seva competència: originalitat, valentia, visió, sentit de l’humor, empatia i, sobretot, una molt bona agència de comunicació. El resultat de la valentia d’Ulabox és aquest:

Per acabar l’escrit voldríem posar en valor la feina original que ha portat a aquest resultat, el fet que algú d’una agència de comunicació estigués mirant el time line de twitter, en hores de feina o personals, amb les ulleres de màrqueting posades, amb els ulls ben oberts a oportunitats que poguessin beneficiar algun client de l’agència. Per fer això, creieu-nos que ho vivim sovint, cal tenir darrera clients oberts a propostes boges, improvisades i que necessiten de repostes molt ràpides. Amb clients així les oportunitats venen de dues en dues.

Felicitats a totes les parts per la feina feta i molt bon profit Albert Cuesta, t’ho has ben guanyat!

Oriol Pujols strategy director mirall digital marketing reus