La vida són etapes i per avançar cal sovint tancar-les per obrir-ne de noves i és que el que va començar amb unes pràctiques a l’estiu del 2016 i m’obrien una porta al món professional gràcies a Mirall digital, s’acaba aquest novembre. Un període llarg, amb molts canvis i un aprenentatge constant del món laboral. En una motxilla m’emporto molt bons moments i haver conegut grans professionals i grans persones. Gràcies Núria, Oriol, Maria i Edu per ensenyar-me tant. M’emporto, també, l’experiència d’haver pogut conèixer coses tan essencials com saber tractar amb els clients. M’emporto maneres de treballar, què es pot fer i allò que millor cal evitar.

Encara recordo els primers dies a l’oficina quan encara tenia una paret que dividia l’espai i les meves ganes de treballar eren insaciables, aquelles ganes de menjar-se el món. Vaig entrar a Mirall digital al juny, quan feia pocs mesos que s’havia constituït com a empresa i amb il·lusió i esforç vam començar a construir les parets que fins avui dia, encara s’aguanten. ( I, que duri!). A poc a poc vaig poder veure com Mirall creixia, deixàvem de gatejar per anar ben drets i caminar. La meva feina fins avui dia ha sigut la de donar veu a diferents comerços i establiments a través de les xarxes socials i també donar veu a Mirall digital a les seves xarxes. L’esforç constant que demanen les xarxes socials m’ha portat a descobrir una manera de treballar exhaustiva que va més enllà de publicar i implica qüestionar-se els objectius que vol assolir aquell negoci que representes a través de les xarxes socials.

És cert que amb l’arribada del desembre els nostres camins, els de Mirall i els meus se separen però marxo sabent que sempre tindré la porta oberta i que sempre, en mi, tindran un telèfon per trucar.

Amb molt d’amor,

Anna.