Entrevistem en Daniel Villanueva, director de l’Escola de Cinema de Reus

Hem quedat a les 11 del matí amb l’home del moment, en Daniel Villanueva, una figura important en el sector del cinema a Catalunya per fer-li una entrevista sobre l’Escola de Cinema de Reus. L’atzar ha fet que, justament avui, en Daniel sigui el reusenc més buscat i aclamat degut a la recent nominació als Òscars del curtmetratge TIMECODE, del qual n’és el productor. Quan entrem a l’escola està acabant de gravar una entrevista per tv3 i el seu mòbil no para de sonar en tota l’entrevista.

Ens confirma que ell anirà als Òscars, acompanyat del director, en Juanjo Giménez, i que a última hora també ha aconseguit entrada per la Gala dels Goya. Se’l nota eufòric, orgullós de la feina feta i un punt aclaparat pel moment que li toca viure. TIMECODE ha rebut més de 70 premis, entre ells la Palma d’Or com a millor curtmetratge al festival de Cannes. Mai abans un curtmetratge espanyol havia aconseguit aquest reconeixement.

Avui Mirall ha estat, per atzar, al lloc adequat en el moment adequat.  Parlarem de l’escola de cinema, del sector audiovisual i, evidentment, del curt i la nominació als Òscars.

 

D’on neix el projecte de crear una escola de cinema a Reus?

Al 2012 vam guanyar un premi Goya pel curtmetratge “El barco pirata”, dirigit per Fernando Trullols Santiago. En aquell moment vam decidir que volíem continuar creant nous projectes però trobàvem a faltar eines per seguir treballant. A finals de 2013, veient que res canviava, ens vam adonar que faltava un projecte professional que orbités entorn del cinema i l’audiovisual fora de les facultats. Nosaltres volíem que el projecte permetés fer cinema a gent de carrer, sense experiència ni formació en cinema. La idea era democratitzar el cinema.  Jo sóc de Reus i em va venir molt de gust fer-ho a la meva ciutat. Sóc conscient que si hagués creat l’escola a Barcelona ara estaria parlant d’altres xifres, però com a casa no s’està enlloc. M’estimo Reus i vull posar la meva llavor per tal que la ciutat creixi.

 

Quin tipus d’estudiants teniu a l’escola?

No existeix un perfil concret. Avui en dia qualsevol persona pot gravar el que sigui amb el seu mòbil. Fins i tot ja s’ha fet la primera pel·lícula rodada exclusivament amb mòbil. Com que la idea inicial és democratitzar el cinema, només posem com a filtre que els estudiants siguin majors de 17 anys. L’escola de cinema de Reus és la casa de totes les persones que estimin el cinema.

 

Quines sortides professionals troben els alumnes de l’escola?

El mercat està en un moment molt dolç. El cinema, cada vegada més, està present a la tele en forma de series. Potser peco de conservador però us animo a veure Los Soprano, pur cinema fet per ser consumit a la televisió. Avui en dia tenim “players” com HBO, Netflix, Amazon o Apple que aposten per les produccions audiovisuals de manera inconfusible i que demanden de professionals de manera continuada. A Reus la majoria de gent està creant projectes propis però el mercat audiovisual és un tren ple d’oportunitats que no podem deixar escapar. El més important, per poder treballar d’això, és tenir talent, valentia i molta perseverança.

 

D’on surt el projecte del curtmetratge TIMECODE?

Els alumnes del curs de direcció, com a projecte final, col·laboren en la producció d’un curtmetratge professional. Tot i que el projecte no és seu, valorem molt el fet que es vegin integrats en un equip altament professional per tal que aprenguin a dur a terme tots aquells conceptes que hem anat aprenent durant el curs. El segon any que fèiem el curs en Juanjo Giménez era professor de tot el curs (ara és professor però no ve cada dia) i ens va presentar una proposta de curt que ens va enamorar de seguida. Tenia alguna cosa diferent que jo mai havia vist en un guió i em va atrapar. Teníem davant un projecte creat per un mestre del cinema i no el vam deixar escapar. Imagineu-vos; els alumnes del segon any de direcció tenen al seu palmarès 70 premis, entre els quals una Palma d’Or i una nominació als Òscars!

TIMECODE és un projecte 100% ECIR, nascut a Reus i que ens fa sentir molt orgullosos del que som i d’on som.

 

La dansa té un paper molt important a curtmetratge. Els dos protagonistes de la història no són actors, són ballarins. Com va ser l’experiència?

Parlo en nom del director, en Juanjo Giménez, quan dic que va ser molt fàcil i enriquidor treballar amb la Lali i en Nico. Tot i no ser actors professionals estan acostumats a pujar als escenaris a interpretar i no els venia pas de nou. El Juanjo va ser capaç de treure el millor d’ells dos amb uns resultats espectaculars. És en aquests detalls on t’adones realment que estàs treballant amb un gran director de cinema.

 

Resum de l’entrevista amb Daniel Villanueva a l’Escola de Cinema de Reus.

Com va ser l’experiència de Cannes?

Jo diria que a Cannes hi vaig tenir l’experiència en majúscules. La postproducció del curt ens va ocupar més d’un any, va ser una feina força feixuga. Un dia, després de tota aquesta feinada, en Juanjo em va trucar per dir-me que s’havien obert les inscripcions per Cannes i que ell sempre hi enviava les seves produccions. Jo vaig pensar que perquè no, que qui era jo per treure-li la il·lusió a aquest bon amic. Ja es veu que hi confiava poc. Penseu que s’hi van inscriure més de 5.000 curtmetratges. Doncs un bon dia em truca en Juanjo i em comenta que ha rebut una trucada en anglès afrancesat, dient que aquella trucada li canviaria la vida. És molt divertit pensar que va estar apunt de penjar, pensant que li estaven gastant una broma. Doncs no, ens van escollir com a un dels deu finalistes per acabar guanyant  el premi. Sort que no va penjar!

Aquest premi ens va donar la raó. L’escola de Cinema de Reus s’havia de crear i ho havia de fer en aquell moment.

Hi ha vida audiovisual a Espanya fora de Madrid i Barcelona?

Costa molt però cada vegada n’hi ha més. És el nostre repte. Ara, a nivell personal, estic treballant en la creació de la Reus Film Office, juntament amb l’Ajuntament de Reus. Volem posar la ciutat de Reus al mapa audiovisual català. D’aquest projecte no se’n beneficiarà només la ciutat, sinó tot el territori. A Girona la gravació de la sèrie Joc de Trons ha deixat més de 10 milions d’euros a la ciutat, a Tarragona han gravat la capital del mar i a Reus, de moment, ens estem perdent un munt d’oportunitats. Sóc un gran coneixedor de la ciutat i hi ha una barbaritat de racons cinematogràfics que ens estan esperant.

Us podeu guanyar la vida produint curtmetratges?

És molt difícil. A la majoria de projectes hi perdem diners i això desanima molt. És evident que amb TIMECODE la cosa no és així i hem aconseguit que les televisions ens comprin els drets, guanyar premis que suposen ingrés de diners,… Tot i això ara ja pateixo perquè ens toca anar a Hollywood i ens ho haurem de pagar de la nostra butxaca. Potser al final acabarem perdent diners també. A França, per exemple, on la cultura està molt més ben valorada, la situació és molt diferent i els productors com jo es guanyen la vida, però a Catalunya no és així. Per això hem creat l’escola de cinema i tenim molt altres projectes més.

Fa poc t’hem vist al vídeo de presentació de Reus capital de la cultura catalana. Com veus el projecte?

Sóc director, productor, guionista, director de l’escola de cinema de Reus, amant de la cultura i de Reus. Hi he de ser! Si em permeteu crec que ahir (amb la nominació als Òscars del curtmetratge TIMECODE) va començar la capitalitat de la cultura catalana de Reus. Cal que deixem de banda les banderes i els colors i hem de fer que aquest any sigui excepcional a la ciutat. Si no ho fem perdrem una oportunitat única. Hem de remar tots junts en la mateixa direcció.

Tràiler oficial del TIMECODE.

Oriol Pujols strategy director mirall digital marketing reus